Després de les merescudes vacances d’estiu, tornem amb l’activitat quotidiana del bloc, iniciant el mes de setembre amb l’aportació de Manuel Domínguez López referida, en aquesta ocasió, a l’industria tèxtil de Can Trinxet, ubicada a la barriada de Santa Eulàlia. En la seva explicació, el professor Domínguez, aclareix la història del conjunt indicant les diverses etapes de la seva construcció i les dates en que foren bastides les diferents naus del complex.
Amb l’inici del nou curs lectiu, pot ser seria l’hora de recordar a les nostres autoritats municipals el compromís de engegar la rehabilitació de l’edifici de l’antiga fàbrica de Can Trinxet on s’hostatjarà l’equipament de la seu central de l’Escola de Música-Centre de les Arts.
҈ ҈ ҈ ҈ ҈҈ ҈ ҈ ҈ ҈ ҉ ҈ ҈ ҈ ҈ ҈҈ ҈ ҈ ҈ ҈
El document del CELH del mes de setembre consisteix en dos plànols del conjunt fabril de Can Trinxet, la que va ser la indústria més important del barri i de la ciutat entre les dècades de 1910 i 1950. Recordem que era del sector tèxtil cotoner.
El primer dels plànols és el de la planta del primer edifici de la fàbrica de Avel•lí Trinxet, conservat a l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet.
Com podem veure, el projecte arquitectònic fou aprovat el setembre del 1905. L’autor era l’arquitecte Joan Alsina i Arús, nascut a Barcelona el 1872, i que va col•laborar amb Gaudí i Domènech i Montaner, els més destacats mestres del modernisme català.
L’edifici del qual oferim el plànol és el que podem veure en aquesta fotografia:
El petit cobert que veiem en primer pla, que fa cantonada (carrers Santa Eulàlia amb Salvadors), es tracta d’una ampliació del 1907, signada per Modest Feu. Podem apreciar que Feu va respectar força la proposta formal d’Alsina. L’edifici de Can Trinxet està en la línia de l’arquitectura fabril de maó vist, que el modernisme va incorporar i a la que va afegir elements medievalitzants o neo-mudèjars. L’Edat Mitjana, amb l’episodi cultural mudèjar, era molt del gust dels ideòlegs i artistes del modernisme/catalanisme, perquè recordava l’etapa històrica de la Corona d’Aragó baix medieval, considerada d’esplendor.
Malauradament no conservem a l’Arxiu Municipal el plànol de l’alçat de tan extraordinari edifici, ni, el que és incomparablement pitjor, tampoc conservem l’edifici mateix, que a hores d’ara, podria fer ombra a d’altres exemples de fàbrica modernista que són equipaments culturals de primer ordre, en els que continent i contingut rivalitzen: Casaramona, Aymerich, etc. De la façana, es conserven algunes restes, enganxades a l’edifici que es va construir molt després.
De Joan Alsina i Arús només sabem que va morir el 1911. De fet, és significatiu que l’autor de l’obra del 1905 ja no continués fent ni l’ampliació del 1907. Potser ja estava malalt? La seva mort va tallar una trajectòria professional de primera línia dintre de l’arquitectura catalana d’aquell moment irrepetible.
L’industrial Avel•lí Trinxet havia mostrat el seu interès per l’art i, en concret, per l’estil modernista, en encarregar casa seva a Puig i Cadafalch el 1902.
Potser la relació de Trinxet amb l’art era tan intensa a causa la influència del seu nebot, el pintor Joaquim Mir i Trinxet. Potser la mateixa sensibilitat que el portà a encarregar els seus edificis als arquitectes modernistes era la que l’impulsava a fer de mecenes de Mir.
El que va succeir a l’arquitecte Alsina i Arús en l’ampliació de la fàbrica del 1907, Modest Feu i Estrada, havia nascut a Sants el 1870, on desenvolupà la major part de la seva obra.
Feu, però, ja havia intervingut en aquella contrada anteriorment. El 1906, Feu havia dissenyat els primers edificis de la fàbrica que Miquel Gras volia bastir al carrer Santa Eulàlia, a tocar de Can Trinxet. El plànol de la planta i l’alçat d’aquesta construcció (bé, només d’un dels dos “magatzems” dels que constava) és el segon document que us oferim.
Molt probablement l’hàgiu reconegut, ja que és l’edifici, o un dels dos edificis bessons, encara existent al carrer Santa Eulàlia.
Durant els anys següents, Feu va projectar tres més, perpendiculars als dos del 1906 i al carrer: dos coberts laterals i, finalment, un edifici central més important, que a la seva façana conserva la data de la seva inauguració: 1910.
Per tant, els edificis que avui coneixem com Can Trinxet i que estan destinats a l’escola de música no foren originalment de l’empresa Trinxet, sinó de Can Gras. Com que, poc després, la primera va comprar la segona, tot el conjunt va adquirir el nom de Can Trinxet. L’any 1916, Feu també va signar l’ampliació de les naus que s’aixecaren davant de la façana principal de l’edifici del 1905, del qual hem ofert el plànol original.
En aquestes fotografies (la segona és del 1956, publicada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya,
(http://www.ortoxpres.cat/client/icc/)
podem distingir, amb el color verd més clar, l’edifici original de Can Trinxet del 1905, del que hem ofert el plànol, amb les naus del 1916, amb el traç de color verd més fosc, al davant. Al costat, amb la línia vermella, les dues petites naus de Can Gras del 1906, de les que també hem ofert el plànol, i al darrera, amb la línia taronja, l’edifici de Can Gras del 1910. Juntament, amb la nau delimitada de groc, del 1909, i la xemeneia, són els únics que es conserven. El cobert de rosa de Can Gras, del 1908 i tot el conjunt de Can Trinxet, han desaparegut.
(http://www.ortoxpres.cat/client/icc/)
podem distingir, amb el color verd més clar, l’edifici original de Can Trinxet del 1905, del que hem ofert el plànol, amb les naus del 1916, amb el traç de color verd més fosc, al davant. Al costat, amb la línia vermella, les dues petites naus de Can Gras del 1906, de les que també hem ofert el plànol, i al darrera, amb la línia taronja, l’edifici de Can Gras del 1910. Juntament, amb la nau delimitada de groc, del 1909, i la xemeneia, són els únics que es conserven. El cobert de rosa de Can Gras, del 1908 i tot el conjunt de Can Trinxet, han desaparegut.
===============================================
ARXIU HISTÒRIC SANTA EULÀLIA PROVENÇANA
₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪₪
No hay comentarios:
Publicar un comentario