¡Benvinguda!

Sigueu benvinguts a la nostra pàgina, que té com a finalitat ultima donar a conèixer a tots els ciutadans del barri de Santa Eulàlia de Provençana de l'Hospitalet, amb voluntat purament divulgativa, algunes fotografies i històries del nostre districte.

Esperem que us ajudi a descobrir o recordar les arrels de la barriada!

sábado, 14 de mayo de 2011

LA FESTA MAJOR DE SANTA EULÀLIA (II)

LES PRIMERES FESTES
Programa de la Festa Major de la barriada de Santa Eulàlia de Provençana de l’Hospitalet de l’any 1920, organitzada per la «Societat Unió la Hortènsia», aixecat al carrer Pareto durant els dies 24, 25 i 26 d’abril i el 1 i 2 de maig.
A mesura que el barri de Santa Eulàlia de Provençana de l’Hospitalet s’industrialitzava, van començar a aparèixer una sèrie d’entitats on s’agrupaven els eulaliencs. L’any 1904 un petit grup de veïns, que eren clients del Gran Cafè-Bar Carbó (situat al número 114 del carrer de Santa Eulàlia, també anomenat Can Martiró), van fundar la «Societat Unió la Hortènsia», que tenia la seva seu social en el mateix local. Les seves activitats més destacades eren la preparació de les festes del barri (la Festa Major, el Carnestoltes, les festes populars i els balls de dissabtes i diumenges) i altres seccions d’oci com els equips de billar, l’agrupació coral, el grup excursionista, etc. Aquesta entitat va ser la més popular del barri, sobretot des de l’any 1919 en endavant, quan va començar a adquirir importància i poder organitzatiu.
Grup de dones elaborant flors de paper per a la Festa Major de 1924.
La Festa Major de Santa Eulàlia [1], fins la Guerra Civil, es celebrava durant els darrers dies del mes d'abril i els primers del mes de maig. Als anys vint i en els darrers de la dècada anterior, l'anima de la Festa Major era «La Unió Hortènsia», una entitat creada ─com hem dit─ a redós del cafè-bar Carbó,  que amb una gran capacitat organitzadora i un gran desplegament de mitjans la duia a terme. La Festa durava entre cinc i set dies i s'obria amb una representació d'Opereta o Sarsuela, interpretada per alguna companyia del Paral·lel; en dies posteriors i en sessions de tarda i nit hi havien grans balls al cinema Victòria o a “l'Envelat” [*], que s'aixecava per aquells anys al carrer Pareto.

El ball de gala, "Ball de Deu", era el més popular i es celebrava el diumenge de Festa Major al mati, estrenant els veïns quasi obligatòriament, igual que al Nadal, alguna peça de vestir. Alhora es disputaven campionats de billar (el barri de Santa Eulàlia era una potència de primer ordre en el joc del billar), partits de futbol organitzats pel «Club Eulalienc», concerts a Can Martiró, obres teatrals i jocs pels nens. Un acte especialment important i de molta assistència, pot ser més que els balls, era una "Gran Ballada de Sardanes i Balls Tradicionals", que tenia lloc a l'era (coberta amb una gran vela) de la Masia de Can Pujades (situada al carrer de Santa Eulàlia), davant l'Església Romànica [2].

Al programa de Festa Major de l'any 1920 organitzada pels dies 24, 25 i 26 d'abril i l'1 i 2 de maig per la Unió Hortènsia de la Barriada de Sta. Eularia Provensana [3], deia que l'envelat estava aixecat al carrer Pareto i que el Gran Ball de Rams seria a “L'Era de Santa Eulària” (Cal Pujades).
L’Envelat estarà aixecat en el lloc de costum per el acreditat adornista Sr. Vinyals, i llur il·luminament correrà a càrrec del conegut industrial En Pere Escrichs. Durant els dies de la Festa Major se sorteijará una Magnifica Toia.
El dia 24 d’abril hi havia una “Gran i extraordinaria funció teatral” com era la representació de l’opera Marina i de l’opereta “Los cadetes de la Reina” (Nombros chor i comparseria).
“Per a que tothom pugui gaudir d’aquest formós espectacle l’empresa no ha mirat cap mena de gastos i ha disposat que regiran els següents:
PREUS
Llotjes amb sis entrades, 6’00 pessetas
Cadires amb entrada, 1’00 pessetas 
Entrada de passeig, 0’75  pessetas 
Despaig de localitats en el Café Eularienc
ADVERTENCIES:
Seguint la costum establerta, queden convidades les Societats aliades. Serà esclòs tot veí de la barriada que havent fet ball fora d’ella pretengui passar com a foraster,
Si per causa del temps o altres causes imprevistes, un cop començada la funció, se tingues de sospendre, no tindrà dret el public a cap reclamació.
Si per causa del temps o altres causes imprevistes se tingues de sospendre la funció en el dia senyalat, els senyors que tinguin localitats adquirides podran reservarles hasta el dia 24 al Envelat hasta a l’hora de començar la funció.
El despaig de les localitats tindrà lloc els dies 22 i 23 de 8 a 10 de la vetlla, en el Cafè de Càn Martiró i el dia 24 al Envelat hasta a l’hora de començar la funció.
Els orígens d'aquest acte es remuntaven a més d'un segle, encara que als començaments es celebrava a la tarda del dia 12 de febrer, festa patronal de Santa Eulàlia. Durant el ball s'aprofitaven els intervals i descansos per a vendre típics "Tortells" que eren oferts pels joves a les noies assistents a l'acte. A la festa es va fer molt popular una cançó que deia [4]:
"Paga-li Joan a la Marieta,/ paga-li un ram de mitja pesseta./ Com li pagaré, si no en tinc cap pesseta?./ Com li pagaré, si no en tinc cap dinero"

Un’altre entitat destacada de l’època era el Foment Autonomista Eulalienc (creat l’any 1907 i situat al cafè-bar Can Tòfol), que després de la Guerra Civil es convertí en el Casino de Santa Eulàlia.
La segona meitat dels vint, els clients de Cal Tòfol (Bar ubicat al carrer Santa Eulàlia 168, cantonada Salvadors), que temps enrere (l’any 1907) havien creat el «Foment Eulalienc», van començar a organitzar una altra Festa Major, amb el seu propi "envelat". El «Foment Eulalienc» va esdevenir després «Foment Autonomista Eulalienc» i novament va passar, a una època posterior, va perdre la paraula Autonomista. Després de la Guerra Civil es convertí en el Casino de Santa Eulàlia.
A l’inici de la seva implantació anual, l’envelat del «Foment Eulalienc», restava situat (dintre dels terrenys d’En Marsalet) al carrer Agricultura (avui General Prim, més conegut per la gent pel carrer d’en Paperines, la fleca ubicada a la cantonada Santa Eulàlia/Agricultura, tot just davant del Trinxet, a prop del carrer Pi i Margall (avui Santa Eulàlia), rivalitzant amb «La Unió Hortènsia» en la qualitat de les orquestres i en el nombre d’assistents als actes.
Mireia Mascarell i Llosa, al seu llibre “L’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965”, editat l’any 2003, ens diu que “l’aparició d’aquest segon envelat va iniciar oficialment la competència i rivalitat entre les dues entitats per veure qui presentava el millor programa de Festa Major”.
Veiem el que deia “La Vanguardia” del 21 de  abril de 1926 sobre la Festa Major de Santa Eulàlia d’aquell any:
La comisión organizadora de los festejos que han de celebrarse con motivo de la fiesta mayor de la barriada de Santa Eulalia de Provenzana ha publicado el programa de los mismos, que es por demás variado. «La Unión Hortensia», organizadora de dichos festejos, ha procurado hermanar conjuntamente con los bailes, base primordial de toda fiesta mayor, unas fiestas de carácter popular y otras de carácter deportivo que han de contribuir a redondear el mencionado programa, que ha de desarrollarse bajo el siguiente orden:
Día 25 de abril.
A las seis de la mañana, diana por la banda de trompetas del octavo ligero de artillería de Barcelona y disparo de morteretes anunciadores del comienzo de las fiestas. A las diez, reparto de bonos a los pobres de la barriada y solemne oficio en la tenencia parroquia, con asistencia de las autoridades locales. A las doce, disparo de una colosal «traca» valenciana y gran baile de gala en el entoldado levantado en la calle de Anselmo Clavé, amenizado por las orquestas la Unión Filarmónica y la Armónica Barcelonesa. A las seis de la tarde y diez de la noche, bailes en el mencionado entoldado a cargo de las referidas orquestas.
Día 26. A las cuatro de la tarde, juegos infantiles y de cucaña, elevación de globos grotescos y fuegos japoneses. A las seis de la tarde y diez de la noche, bailes en el entoldado. A las once de la noche se disparará un Castillo de fuegos artificiales.
Día 30. A las diez de la noche, audición de sardanas por la cobla Barcelona.
Días 1 y 2 de mayo, tarde y noche, bailes en el repetido entoldado.
Aprovechando la oportunidad de la fiesta mayor, el sábado, día 24 del actual [1926], se celebrará el festival a beneficio del homenaje a la vejez, organizado por la tercera delegación del Patronato de Beneficencia de esta ciudad, cuyo festival tendrá efecto en el local del cine Victoria, sito en la calle de Pi y Margall, corriendo el programa a cargo de la compañía de zarzuela que dirigen los señores Pepe Bou y Vicente Rodón, y de la cual forman parte las primeras tiples Antoñita Padrones, Asunción Romeu y Pepita Cas, tomando parte el barítono Enrique Jiménez. Se pondrán en escena, la zarzuela, en un acto, «Amor ciego» y la comedia lírica «La cara del ministro».
Además, dado el carácter benéfico de la fiesta, el aplaudido primer actor don Jaime Borras recitará varios fragmentos de obras de su extenso repertorio, y además se ejecutará una parte de concierto a cargo de valiosos elementos de la barriada.
A las fiestas populares que se celebrarán durante los días 25 y 26, costeadas por el Ayuntamiento de esta ciudad, hay que añadir una carrera ciclista, que tendrá lugar el día 2 de mayo a las ocho de la mañana, cuya organización corre a cargo de la entidad Unión Ciclista Bordeta, en la que se concederán valiosos premios cedidos por el Ayuntamiento, disputándose además una copa donada por don Rafael Carbó, propietario del Café-Bar Eulariense, en donde pueden dirigirse los corredores para firmar su inscripción, así como también al local de la Unión Ciclista Bordeta, calle de la Constitución (Sans) hasta la víspera de la carrera.
El día primero de mayo, en el campo del Hospitalenc, se celebrará un partido de fútbol entre el primer equipo de este club y el F. C. Provenzana, que a pesar del tiempo que no actúa por falta de campo, ha logrado reunir un equipo entre los elementos dispersos que actuaron en su campo cuando este club estaba en todo su apogeo esperando que reverdecerá sus laureles y opondrá una tenaz resistencia a las huestes del club local. En dicho encuentro será disputada una magnífica copa de plata, donativo del Ayuntamiento, el cual asistirá al partido. Costa.
El diari no mencionava al «Foment Eularienc», però tenim el programa d’aquell any de l’entitat, el contingut del qual, resumit, exposem a continuació: 
Aquest es el programa editat pel «Foment Eularienc» (Barriada de Sta. Eulària Hospitalet de Llobregat) i conté els festejos celebrats els dies 24, 25 i 26 d'abril i el 1 i 2 de maig. Editat per l'impremta General-gràfic del barri te unes mides de 115 mm. x 193 mm. i consta de 8 fulles dobles, escrites totes en català.
El programa està compost pel programa de festes, pròpiament dit (5 pàgines i mitja), i per anuncis publicitaris de comerços del barri, excepte 2 de Barcelona (curiosament un d'aixarops i horxates i d'altre de grasioses i sifons, es a dir ambdós de begudes no alcohòliques). 
El programa de festetjos  dona fe que a la barriada de Sta. Eulària es muntava un "Envelat Monumental aixecat dintre els terrenys d'En MARSALET" on es celebraven festivals de ballets i festa de germanor, així com a (luxós, lluïts, formosos) balls d'orquestra i orquestrines de jazz.
NOTES.- Hi haurà gran devasall de confetti i llum- Magnífics Ramells i Toies- L'Envelat va a càrrec de l'adornista Vda. de P. Gelabert de Granollers- Llotjes i llum, Pere Mundet de Granollers. Jardineria de la casa Vda. de Bordas -Servei de café, licors de marca i ressopons a les mitjes hores a càrrec de la Vda. de C. Cases. La Comissió es reserva el dret d'alterar el programa si causes imprevistes ho exigissin.
Es de destacar que existia un servei especial “d’autoòmnibus des de les Arenes fins al peu de l'Envalat”. També a "L'HERA DE CAN PAU" es celebrava una tradicional ballada i dintre del saló-cafè de l'entitat concerts variats. El castell de focs artificials estava aixecat al carrer A. Clavé.
L'Ajuntament de L'Hospitalet organitzava un programa complementari amb cursa ciclista, diana a càrrec de la Banda de Trompetes del Lleuger (amb "disparo de morterets"), jocs infantils i de cucanya, elevació de globus grotescos i focs japonesos, traca a la sortida del Solemne Ofici celebrat a la Tinència de Sta. Eulària i castell de focs artificials aixecat al carrer Anselm Clavé.
Respecte als comerços del barri anunciats, un era del carrer Constitució (Barcelona?), un altre del c/ Angel Guimerá ("La Igualadina" Pau Lladó: compra de mobles, metalls i objectes vells) i 15 del c/ Pi i Margall (abans Sta. Eulària) de Hospitalet (o "SPITALET") als següents números:
nº 21   Bicicletes "R. RICO".
nº 44  Taller de joieria i argenteria "V. RODILLA"; Ferreteria "EUSEBI FONT".
nº 47  Farmàcia "N'ANDREU SAMSÓ".
nº 91   Sastreria "EL METRO".
nº 97  Queviures "DANIEL ROCA".
nº 103 Sabateria "SANTA EULÀRIA".
nº 105   Lampisteria i electricitat "DOMÈNEC VERNÍS".
nº 106 Barberia "VDA. DE BENET PIERA".
nº 119 GENERAL-GRÀFIC
nº 120    Lampisteria "JOSEP ESCUDE".
nº 132 Barberia "L'ESPORT"; Edificacions i reparacions "RAFEL VERGES".
nº 148 Merceria "JAUME FOLCH".
nº 150 Pesca salada "PERE LLOPART".      
La sabateria Santa Eulària fabricava 1000 parells diaris d'espardenyes i per això les podem vendrer tant barates: 3 pessetes parell.
D’hora es va implantar el tòpic. Els veïns anomenaven a l'envelat del Foment "l'envelat dels rics" i al de La Unió Hortènsia "l'envelat dels pobres" i era veritat que el públic d’ambdós envelats eren d’extracció social ben diferent. De totes maneres, els joves de la barriada anaven a les dues carpes per igual, car les ganes de festa no s’exhaurien nomes amb una festa. La participació dels veïns en els preparatius de les festes i a l'hora de la seva concurrència als actes era molt intensa. Els carrers es guarnien amb profusió. Era la Festa Major del barri, en tota l'extensió de la paraula, i era la festa Major a cada casa del barri.
Inserim aquí la ressenya que “La Vanguardia” va publicar el diumenge 24 de abril de 1927 referint-se a les Festes d’aquell any:
Grande es la animación con motivo de la fiesta mayor en la barriada de Santa Eulalia de Provenzana, habiéndose levantado, como de costumbre dos entoldados por las sociedades «Unión Hortensia» y «Fomento Eularienc».
Los programas son selectos en ambas sociedades y, desde luego, predominan los bailes, que se celebrarán tarde y noche en los mencionados entoldados, a cargo de renombradas orquestas, habiéndose organizado asimismo otros festejos de carácter popular, patrocinados por el Ayuntamiento, y deportivos, así como también fiestas de carácter regional y audiciones de sardanas a cargo de las coblas Barcelona y Catalonia.
Los festejos darán comienzo con un toque de diana a cargo de la banda de trompetas del octavo regimiento de artillería ligera y disparo de morteretes; solemne oficio en la tenencia parroquial, reparto de bonos a los pobres de la barriada y gran baile de gala en los entoldados. Costa.
Pel que sembla no hi havia suficient amb dues festes paral·leles que durant els darrers anys de la Dictadura de Primo de Rivera. l'Ajuntament endossava a Santa Eulàlia una sèrie d’actes oficials i militars, d’escassa popularitat. “La Voz de Hospitalet”, publicació de adhesió governamental, en el seu número del mes de maig de 1929 ens dona testimoni d’aquesta mena d’actes:
“El diumenge al matí, després de la diana a càrrec d’un esquadró de cavalleria del Regiment de Numància i del tret de morterets com senyal del començament de la festa, va haver-hi el repartiment d’abonaments als pobres: i a les deu, un cop reunides les autoritats i element oficial, es traslladaren a la Tinència parroquial. on s'havia de celebrar un solemne ofici, rebuts pel capella tinent en Josep Deix...”
Heus aquí el programa de les festes de l’any 1930:
Los diversos festejos organizados por las sociedades «Unión Hortensia» y «Foment Eulalienc» con motivo de la fiesta mayor de la barriada de Santa Eulalia, que darán comienzo el sábado próximo día 28 de los corrientes, se componen, en su mayor parte, de bailes que tendrán lugar en los entoldados levantados al efecto con toda esplendidez en los sitios acostumbrados, de conciertos por las orquestas en los respectivos locales sociales antes de dar comienzo a los bailes y de otros festejos de carácter popular que todos los años llaman poderosamente la atención.
El día 26, a las diez de la noche, en el salón del «Foment Eulalienc» se dará un concierto a cargo de los señores don Juan Fonoll, don Jesús Garrino y de la linda señorita Josefina Fontcuberta, bajo un selecto programa de canciones.
El día primero de mayo, a las once de la mañana y a cargo de la cobla «La Principal Barcelonina», tendrá lugar una audición de sardanas, después de la carrera ciclista de cintas, enfrente del local social, en la cual se concederán valiosos y artísticos premios, a los vencedores.
El día 4, a las once de la mañana, el orfeón Atlántida, de Hostafranchs, bajo la dirección del maestro don Nomando Soler, ejecutará varias composiciones, tomando parte, también, la sección de rítmica (niños), que dirige la señorita Isabel Guixá. El programa es muy selecto, y entre otras, serán ejecutadas las conocidas composiciones «El cant de la Senyera », de Millet; «L'hereu Riera», de Cumellas «Empordá 1 Rosselló» y «Sota de l'om», de Morera.
Los bailes organizados por esta entidad serán continuos yendo a cargo de la orquesta Catalonia, de Granollers y el conocido jazz-band «Gatzz-Hara».
Por su parte, «la Unión Hortensia» también ha confeccionado un espléndido programa de bailes a cargo de la orquesta Planas, de Martorell, alternando con la orquestina Carbó, y asimismo, el día 26, a las once de la noche, la cobla Barcelona-Robert Martí, dará una audición de sardanas frente al local social, ejecutándose el siguiente programa: «Les noies de la costa», de Vicens; «Resignació», de Paulis; «Toc d'oració», de Pep Ventura; «María», de Pou; «La boja», de Gassó y «La santa espina», de Morera.
La orquesta Planas, de Martorell, todos los días antes de comenzar los bailes en él entoldado, dará selectos conciertos en el salón café de la sociedad, ejecutando, dos o tres obras dando en conjunto el programa siguiente: «La pícara molinera», de Luna; «Mignon», de Thomas; «Suite Ibérica», de Vínyals; «Los claveles», de Serrano; «Las Golondrinas», de Usandizaga; «Rapsodia número 2», de Litz; «El Caserío», de Guridi; «Boris Goudonoff», de Mounschoski; «Nostra ánima», de Llironea y «Doña Francisquita», del maestro Vives.
Con los programas que dejamos deficientemente esbozados, podrán hacerse cargo nuestros lectores de que los festejos que se avecinan han de revestir un gran atractivo para la gente joven, que anda dispuesta a danzar y para los buenos amantes de la música, que podrán saborearla de todas clases y para todos los gustos. Costa.
La Festa Major de l’any 1931 va ser excepcional. Dotze dies després del 14 d’Abril, amb la Segona República tot just estrenada, el 26 d’abril es donava a conèixer la noticia de que les entitats «Foment Eularienc» i «Unión Hortènsia», principals mantenidors de la Festa Major de Santa Eulàlia, havien arribat a l’acord de fusionar els actes prèviament preparats separadament per ambdues associacions en un mateix programa, decidint aixecar un únic envelat al carrer Pi i Margall. La fusió temporal assolida per les dues entitats per aquell any, prometia la realització d’una celebració extraordinàriament esplèndida i així va ser, doncs cal significar la brillantor de les festes d’aquell any, que va superar amb escreix la de les edicions d’anys anteriors. Sota la bandera tricolor que apareixia en el programa de mà de la festa, amb la senyera, es celebraren tres concerts de jazz d’una estimable qualitat, a càrrec dels conjunts catalans Coppey Jazz, Michigan Jazz y Jazz Band Gatzz-Haara. Eren els temps en els que el jazz feia tro a tota Europa i en diferents punts de Catalunya.
Segurament, la insòlita iniciativa es va deure a la mediació de Ramon Frontera que era soci, a la vegada de la «Germandat de la Unió Hortènsia de Can Martiró» i de la cooperativa el «Respeto Mutuo» i que havia estat elegit, mitjançant votació, el dimecres 22 d’abril ─en una sessió extraordinària de l’Ajuntament de la ciutat─ segon tinent d’alcalde (i regidor del districte III). Frontera havia estat triat per aquesta càrrec pel Comitè Revolucionari el dimecres dia 15 d’abril, el dia següent al de la proclamació de la Segona República.
El mateix diumenge dia 3 de maig, data de començament aquell any de les festes de la barriada, es va celebra una carrera ciclista per a neòfits, de l’organització de la qual es varen ocupar, com els anys anteriors, els germans Vicente del carrer Comerç, atorgant-se importants premis, del que sobresortia una magnifica copa donatiu de l’ Excm. Ajuntament de Hospitalet, per a equips de quatre corredors, i un quadre de bicicleta, donatiu dels esmentats organitzadors. Durant tots els dies de festa, a l’envelat van tenir lloc luxosos i atraients balls continus, a càrrec de orquestres de renom. A més es varen celebrar altres festejos de caràcter popular com carreres de bicicletes i audicions de sardanes.
Aquella Festa Major introduí un element de molt interès: per primer cop es parava una especial atenció als nens. S’organitzaren jocs de cucanya, teatre infantil, balls i activitats esportives exclusivament per als petits. La Festa Major de 1931 fou una prolongació de la joia del 14 d’Abril, una gran festa unitària que ja no es tornaria a repetir: l’any següent, un altre cop, les dues entitats disposarien els seus actes festius per separat.
“La Vanguardia” del divendres 28 d’abril del 1933 anunciava que:
El sábado próximo darán comienzo los festejos organizados por el «Fomento Eularienc» con motivo de la fiesta mayor de la barriada de Santa Eulalia representándose, en el entoldado levantado al efecto, el drama en tres actos de Manuel Fontdevila, «La dona verge» y el sainete de don Jacinto Capella «La planxadora».
El domingo por la mañana, después del solemne oficio que se celebrará en la tenencia parroquial, de Santa Eulalia de Provenzana, tendrá efecto un extraordinario baile de gala, con obsequios a las señoritas asistentes y por la tarde nuevamente bailes en el entoldado. Durante los días primero de mayo, 4. 5, 6, y 7 del mismo mes, tendrán efecto otros festejos siendo los principales los bailes que a cargo de varias orquestas se darán en el mencionado entoldado.También el Atlètic Eularíenc, celebrará en su campo interesantes partidos de fútbol en los que se disputarán valiosos trofeos y el Ayuntamiento organizará las fiestas populares anuales, consistentes en reparto de bonos a los pobres de la barriada y fiestas infantiles. Costa.
El mateix corresponsal deia a l’exemplar del dia de l’esmentat rotatiu que la societat «Unió Hortènsia», celebraria els seus festejos, probablement, al saló del cinema Victoria, i anunciava que faria públic el programa de l’entitat tant d’hora com fos conegut pel periodista, però el 3 de maig deia al diari que, contràriament al  que havia manifestat en la seva crònica anterior, la societat recreativa «Unió Hortènsia», de la barriada de Santa Eulalia, amb motiu de la Festa Major que començava precisament aquell dia no celebraria aquell any cap festeig.

Actuació de l’esbart del «Foment de la Sardana», de l’Hospitalet-Centre, en el  envelat de la Festa Major del barri de Santa Eulàlia el mes de maig de 1935. Foto Arxiu del Sr. Bonastre.  “El Tot L’Hospitalet” nº 275. Any VI. Setmana del 21 al 27 de maig de 1990.
Aquesta caratula del programa de la Festa Major de l'any 1935 del «Foment Autonomista Eularienc» es l'ultim document que coneixem, per ara, de les Festes Majors de Santa Eulàlia de la època d'abans de la Guerra Civil.  


Notes a peu de texte
[1] “El barrio de Santa Eulalia: elementos para una crónica”. Grupo de Estudios del Aula de Cultura 1981. Coordinador: Ramón Breu Panyella.
[2] Guía Oficial Ciudad Hospitalet - Edición 1952.
[3] Hem preferit deixar l’ortografia original a alguns paràgrafs dels programes per a veure les variants utilitzades.
[4] Benjamín. "Un distrito con solera...". “Solidaridad Nacional”. Miércoles, 26 de octubre de 1955.

          Logotip de la «Societat Unió la Hortènsia»
[*] Com diu Lluis Permanyer a un article seu a “La Vanguardia”, els “envelats” son espais arquitectònics efímers, tant efímers com dura la festa major d’un barri o d’un poble.
Les festes majors del pobles, dels barris de les grans ciutats, no solen ultrapassar els quinze dies. Normalment els festejos duran una setmana. Aquest es el temps que duren, que duraven, aixecats els envelats de les Festes Majors.
“L’envelat” es una tradició típica de les terres catalanes. Normalment, les festes tradicionals i patronals es celebraven als espais lliures acollidors de les petites viles i dels barris de les poblacions més importants del Principat. Les Comissions organitzadores tradicionals, encarregades d’enllestir les Festes dedicaven, sovint, molts mesos a la preparació dels festeigs. Tots aquests esforços personals i materials se’n anaven a norris quan les inclemències del temps es presentaven durant les Festes. La pluja i el vent feien malbé en un moment els afanys i les il·lusions de les Comissions organitzadores de les Festes Majors i de les ganes de fruir d’uns dies de lleure de la població treballadora i menestral que es guanyava amb el treball diari el dret de passar-ho be durant les festes de la seva localitat. A mida de que es disposava de més mitjan tècnics s’anava procurant apaivagar les conseqüències del mal temps. 
Els balls havien estat patrimoni de les classes altes. La Revolució Francesa canvià les tornes i a Barcelona es començà a celebrar tímidament amb el ball el Carnestoltes.
La desamortització i els incendis provocats brindaren grans espais urbans als quals el poble es congregava cada vegada amb major assiduïtat per a, mitjançant el ball, festejar o simplement divertir-se. Així les coses les acadèmies de ball no cessaren de proliferar.
Se explica, doncs, que naixessin llavors un dels prodigis de l’arquitectura efímera y que sols s’ha donat en aquestes contrades: “l’envelat”. Es tracta de l’art de crear un gegantí espai interior vuit, sense una sola columna i sense recolzar-se en cap suport arquitectònic. Es una realització única i sense precedents. La base consisteix en una estructura formada per un savi entramat de pals i de cordes, sempre exterior, anomenat “gàbia”  recobert després de les mes diverses variades peces de fabricació tèxtil. Altre de les característiques es la facilitat i la rapidesa del seu muntatge, que permetia posar-lo en peus amb sis especialistes, ajudats circumstancialment doncs no era estrictament necessari, per tres o quatre peons. En un grapat de dies aixecaven un “envelat” de 24 metres d’ample (mida fixa), 12 d’alt i longitud variable (solia ser de 24 metres, però podia assolir un màxim de 32, a condició de que la variable fos sempre múltiple de 4.
Encara que la tècnica de la seva construcció es basava en principis comuns als del pont suspès, importa saber que no tan sols no hi havia cap relació, sinó que a mes “l’envelat” va néixer molt abans, per lo menys casi quatre decennis abans. I els qui pensin a les carpes dels circs, recordin que es basaven en una cobertura ancorada com a mínim sobre un gran post central.
Tot sembla indicar que el pioner del “envelat” fou Josep Caba, pare del famós pintor retratista, el qual ja al 1840 els plantava a les afores del Portal de l’Àngel i a l’Hort d’En Morlà, situat al carrer de Sant Pau. Paral·lelament es desenvoluparen al Maresme bons professionals d’aital tècnica i també a Barcelona, a on fou practicada amb encara millor aprofitament per Marià Vilanova a partir del 1849. Vila­nova, mestre de ball i decorador, al punt va comprendre les possibilitats de “l’envelat” i comprà a Josep Caba la tècnica i l’ utillatge. Al seu ta­ller del carrer de Ba­sea adquirí merescuda fama en tal especialitat, a la qual l’ajudaren els seus fills Antoni i Emili, el qual passà a la posteritat com a escriptor costumista.
Altres professionals que mereixen ser citats son el barcelonès Vinyals, que aportà la concepció d’un saló compacte i rotund, mentre que Antoni Baliarda aportà subtils jocs de transparències. Sebastià Garriga incorporà la il·luminació de acetilè i Joan Viada l’estètica del “art decò” i les llums indirectes.
La popularitat dels “envelats” fou enorme i s’imposaren amb rapidesa, tant per les bondats de l’invent com per la seva barator, i per facilitar un espai cobert enorme de signe interclassista que propiciava tant la relació social com la diversió. Si el cinema es recorda ara com un paradís de la imaginació, “l’envelat” aporta dolces evocacions sota el signe de la amistat, l’ amor i la alegria. • LLUÍS PERMANYER.
Un envelat qualsevol. En aquest cas, un d’instal·lat a la Barceloneta l’any 1933.  
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

No hay comentarios:

Publicar un comentario